Aquesta informació s'ha extret de l'Agrupació Astronomica de Sabadell
> EL SOL. Determinació de l’índex d’activitat
> PLANETES. Observacions visuals i amb webcam
> ASTEROIDES. Fotometria. Astrometria
> COMETES. Observacions visuals. Fotometria. Astrometria
> METEORS. Observacions visuals
> ESTRELLES VARIABLES. Observacions visuals i amb CCD
> ECLIPSIS DE LLUNA. Observacions visuals i fotografia
> OCULTACIONS D’ESTRELLES per la Lluna i per asteroides
> ESTRELLES DOBLES. Observacions visuals i amb CCD
OBRESVAR LA LLUNA
Observar la lluna no és difícil, ja que és el cos astronòmic més proper a la Terra. Amb un petit telescopi o uns bons prismàtics, i una base de suport (un trípode, per exemple) es poden apreciar molts detalls, inimaginables en l'observació de qualsevol altre cos del Sistema Solar.
Quanla Lluna comença el seu període creixent, podem aprofitar per observar detalls destacats de la seva superfície, sobretot, en el terme, zona que delimita la llum i la foscor. Les llums i ombres que es produeixen mostren els diferents accidents selenògraf i assenyala la profunditat dels cràters i l'alçada de les muntanyes.
Quan Galileu es va convertir en el primer humà en veurela Lluna a través del telescopi, el nostre coneixement sobre la Lluna va canviar per sempre. Mai més seria un objecte misteriós en el cel, sinó un món germà ple de muntanyes anulars i d'altres formacions.
Giovanni Riccioli el 1651 va batejar els trets més prominents amb els noms d'astrònoms famosos, a les grans àrees fosques i llises les va anomenar "mars" o "maria" (singular "mare"). Alguns dels noms que va usar per als cràters dela Lluna van ser de persones abordades en "Astrònoms" Tycho (singular per les bandes brillants que irradien des d'allí), Ptolemeu ("Ptolemaeus"), Copèrnic, Kepler, Aristarc, Hiparc, Eratòstenes; Metó i Pitàgores estan a la vora, a prop del pol nord.
El primer objecte al que sol apuntar l'aficionat ésla Lluna. Al telescopi és possible disposar oculars de distàncies focals curtes per obtenir ampliacions de la superfície, en ser un objecte molt brillant és possible utilitzar grans augments. Els principals trets a observar són els múltiples cràters d'impacte (producte del xoc d'objectes de diferents mides contra la superfície lunar) i les grans extensions planes anomenades mars.
El millor moment d'observació no ésla Lluna plena, sinó els quarts creixents i minvants i en els dies propers a ells. En el dia de Lluna plena dels raigs solars arriben a la superfície lunar de manera perpendicular, de manera que les formacions en la superfície no produeixen ombres, en canvi els dies anteriors i posteriors les ombres són més pronuncies (ho són més com més a prop es trobi el dia de Lluna nova).
No és necessari un telescopi de grans dimensions per a realitzar observacions lunars de qualitat, per exemple amb un reflector newtonià de114 mm (4,5 polzades) de diàmetre es poden distingir marques a la superfície de menys de 10 km Mitjançant la utilització de binoculars es poden observar moltes característiques superficials com els mars i nombrosos cràters d'impacte. És molt recomanable, sobretot per als que utilitzen telescopi, posseir mapes detallats de la superfície que l'ajudin a identificar els cràters i altres zones.
En fer una observació és convenient seleccionar una zona específica, especialment escollida segons la fase i posició de la mateixa. La zona més interessant per observar és sempre la del terminador (la divisió entre la secció il luminada i la fosca, dia i nit lunar). Un cop situada es pot fer un dibuix a llapis i en positiu (no com en el cas d'altres objectes dels quals se solen dibuixar en negatiu per ser més convenient) d'aquesta zona. S'han d'identificar els trets superficials, els cràters d'impacte, les cadenes muntanyoses, ect. S'ha de detallar l'edat dela Lluna en aquest instant (els dies, hores i minuts transcorreguts des de la Lluna nova) i l'ampliació utilitzada.
Quan
Quan Galileu es va convertir en el primer humà en veure
Giovanni Riccioli el 1651 va batejar els trets més prominents amb els noms d'astrònoms famosos, a les grans àrees fosques i llises les va anomenar "mars" o "maria" (singular "mare"). Alguns dels noms que va usar per als cràters de
El primer objecte al que sol apuntar l'aficionat és
El millor moment d'observació no és
No és necessari un telescopi de grans dimensions per a realitzar observacions lunars de qualitat, per exemple amb un reflector newtonià de
En fer una observació és convenient seleccionar una zona específica, especialment escollida segons la fase i posició de la mateixa. La zona més interessant per observar és sempre la del terminador (la divisió entre la secció il luminada i la fosca, dia i nit lunar). Un cop situada es pot fer un dibuix a llapis i en positiu (no com en el cas d'altres objectes dels quals se solen dibuixar en negatiu per ser més convenient) d'aquesta zona. S'han d'identificar els trets superficials, els cràters d'impacte, les cadenes muntanyoses, ect. S'ha de detallar l'edat de
